Tesis doctoral de Marta Bertran Tarrés
Catalunya, com la resta de l¿estat espanyol, ha viscut canvis socio-demogrí fics espectaculars en els darrers 40 anys entre els que cal destacar la disminució del nombre de naixements, l¿envelliment de la població i l¿increment recent de la recepció de població procedent dels fluxos migratoris internacionals. La incapacitat de la població del territori catalí de créixer naturalment obliga a pensar en les especificitats estructurals que condicionen aquesta situació, les adaptacions i les característiques presents en un moment de canvi especialment significatiu. Les condicions político-econí²miques específiques poden explicar una part dels comportaments socials, perí² alhora son influí¯des i influeixen conceptes de maternitat, paternitat, infí ncia, família que es relacionen amb les experiéncies de les persones en el desenvolupament d¿aquests rols. paradí²xicament s¿ha reduí¯t el nombre d¿infants per adult, perí² alhora els infants cada cop son objecte de majors inversions, econí²miques, emocionals, educatives, institucionals, polítiques, de temps; és a dir, aquest canvi va acompanyat d¿un nou interés per la infí ncia. l¿objectiu d¿aquesta recerca ha estat reconstruir i analitzar contextos i característiques del procés enculturador dels infants menors de tres anys en la barcelona d¿avui així com establir els eixos relacionals de continuí¯tats i discontinuí¯tats entre famílies i institucions educatives, i situar-hi les accions dels infants com a cultura prí²pia. s¿ha realitzat una recerca qualitativa basada en l¿observació participant de caire comparatiu, per a contrastar aquestes suposades diferent visions, conceptualitzacions, comprensions o interpretacions del que és un infant i del que necessita. es parteix de que parlar d¿infants suposa parlar d¿un grup estructural culturalment significatiu des de la periodització del cicle vital (ariés, qvortrup, postman, alanen, sarmento, ferreira, morton, hardman) existint cert consens transcultural del tercer any de vida com a canvi d¿etapa infantil (whiting, edwards, levine,…). entenent que les estratégies socialitzadores parentals son processos adaptatius en base a l¿etnoteoria parental prí²pia i el context socio-ecolí²gic en que es troba (levine, harkness, super, lamb,…) El marc interpretatiu d¿objectius parentals d¿independéncia/interdependéncia (greenfield, suzuki, coocking) resulta totalment adequat per a analitzar les relacions entre grups majoritaris y minoritaris (carrasco, lareau, ogbu). les relacions possibles amb els infants menors de tres anys han estat forí§a definides des de la psicología com interaccions, intersubjectivitats (stern, schaffer, vila, rogoff). Partint d¿aquí, per explicar aquests processos i especialment la relació mare-nadó resulta interessant abordar-ho des de la comprensió de l¿ética de la cura (gilligan) com a terreny contextual i relacional que comporta responsabilització cap els altres on pren relleví ncia l¿autonomia, com a forma de subjectivitat que ha de ser produí¯da per una altra persona (everingham) en conseqí¼éncia els eixos a través dels que endreí§o l¿etnografia és al voltant de les segí¼ents hipí²tesis: 1. Podem dir que les institucions educatives formals i semiformals, existents per l¿í mbit 0-3 anys, tenen clars objectius d¿independéncia per l¿infant, essent així un previ clar al sistema d¿escolarització? 2. En aquests tres primers anys, les famílies que en tota la literatura es defineix com a caracteritzada amb una etnoteoria de tendéncia independent (classes mitges) realment responen a aquest model? Existeix adaptació de l¿etnoteoria prí²pia amb les de les institucions pels infants 0-3? 3. Les famílies que poden caracteritzar-se per etnoteories més properes al model interdependent (o menys independent) quines adaptacions realitzen quan participen en aquestes institucions? 4. Els infants que assisteixen a l¿escola bressol, quin tipus de cultura d¿infant creen entre ells? és present en aquest moment l¿experiéncia de diferents objectius socialitzadors entre les famílies i l¿escola en els seus comportaments i eleccions? per donar compte de tot així² he endreí§at la informació etnogrí fica en tres capítols, seguint pel que fa als agents, la diferenciació dels tres subsistemes exposats per harkness i super (1986), en la seva proposta ecolí²gico-cultural (variacions dels entorns físics i socials, costums i prí ctiques culturals de prí ctiques de crianí§a, i psicología dels cuidadors) a.- Aquest primer capítol etnogrí fic se centra en el context, essent una exploració breu d¿algunes de les característiques socio-ecolí²giques on neixen els infants i inicien el seu desenvolupament: l¿entorn familiar i l¿institucional-escolar. Es descriuen les característiques en l¿í mbit familiar (model de mare-agenda, mare corpí²reo-nodridora, i mare acomodativa), de major i menor proximitat al model independent i el seu grau de complementarietat amb les institucions educatives. b.- S¿exposen els discursos i les prí ctiques de crianí§a de famílies i educadores en relació als infants fins els tres anys. Es mostren discursos i conceptes en relació als aprenentatges, sociabilitat i participació dels infants, presentant continuí¯tats i discontinuí¯tats de les famílies entre sí (adultocéntriques, amb relacions multinivell, un concepte d¿autonomia propi i invisivilitzacions dels sabers heretats, i naturalització dels discursos) i amb les institucions (puerocéntriques, predominaní§a dels iguals, concepte d¿autonomia académic). c.- Aquest darrer capítol de l¿etnografia pretén ser una etnografia de la infí ncia. Es descriuen diferents formes d¿estar l¿aula (l¿infant invisible, l¿adult, l¿incomprés, el rebel, l¿amigable) i es presenten les accions i eleccions que realitzen dins un í mbit formal. Es posa de manifest l¿agencia dels infants i els trets de cultura infantil que sovint son interpretats pels adults com a resisténcies, les preferéncies de joc i interacció en funció de l¿afinitat al joc, veterania (reconeixement de codis compartits) i génere. rere l¿aní lisi efectuat les línies per seguir avaní§ant que es presenten son – la família com a institució d¿acollida ¡ socialització dels infants no és una institució priorití ria per a les administracions públiques. – necessitat de noves fórmules de recolzament: xarxes familiars i amicals, temps i espai, revisió de les estructures de l¿escola bressol. – necessitat de conéixer millor als infants: observar-los, reconéixer les seves aportacions, valorar la seva agéncia i fer-los copartíceps de la gestió de la seva autonomia
Datos académicos de la tesis doctoral «De les expectatives a les relacions: infants, maternitat i atenció a la infÁ ncia en una barcelona diversa«
- Título de la tesis: De les expectatives a les relacions: infants, maternitat i atenció a la infÁ ncia en una barcelona diversa
- Autor: Marta Bertran Tarrés
- Universidad: Autónoma de barcelona
- Fecha de lectura de la tesis: 10/02/2009
Dirección y tribunal
- Director de la tesis
- Silvia Carrasco Pons
- Tribunal
- Presidente del tribunal: Francisco javier García castaño
- (vocal)
- (vocal)
- (vocal)