Tesis doctoral de María Carmen Berlabe Jove
La tesi doctoral que ara es presenta és el fruit d¿un llarg procés de recerca que ja s¿inicií amb la de la tesina de llicenciatura, que vaig defensar el setembre de 1999 a la universitat autí²noma de barcelona. L¿objectiu d¿aleshores fou l¿estudi de la col·lecció del museu diocesí de lleida, fundat pel bisbe meseguer l¿any 1893, a través de la reconstrucció del seu catí leg. Atés que gran part de la documentació del museu diocesí havia desaparegut durant la guerra civil, el meu objectiu de recerca va ser recompondre el panorama abans de la desfeta amb la documentació a l¿abast. Era una tasca prévia, sense la qual no es podia emprendre cap estudi sobre la histí²ria del museu diocesí i de la seva col·lecció. la finalitat era poder oferir un nou catí leg, amb un aparat crític raonat que conjuminés el fons artístic de 1936 amb el que ara forma el museu de lleida: diocesí i comarcal on estí integrada la col·lecció diocesana. no va ser una tasca fí cil. La iniciativa d¿inventariar la col·lecció que es va dur a terme per la generalitat l¿any 1982, d¿acord amb les normatives per als museus de la generalitat de catalunya, va comportar, per un bon nombre d¿obres, la pérdua del primer número d¿inventari de la col·lecció, la qual cosa, atés que aquest número era correlatiu i coincident amb la data d¿ingrés, significí la pérdua del rastre d¿aquests objectes, rastre que vaig poder resseguir a través de les relacions d¿ingressos que publicava, primerament el butlletí del bisbat, boletín oficial del obispado, i segona, la revista esperanza que editava el seminari de lleida. la succinta descripció que es consignava en un catí leg que durant els anys 1934-36 es publicí per fascicles a la revista esperanza no van aportar massa llum a la investigació. També féu falta resseguir les vicissituds sofertes per les peces, sobretot arran de la guerra civil i el saqueig que patí el museu diocesí , aleshores instal·lat al seminari conciliar, així com constatar amb exactitud el nombre de peces que es destruí¯ren en els avalots. L¿ingrés del fons diocesí al museu del poble, ens museístic republicí , situat a l¿antic hospital de santa maria, la seu actual de l¿institut d¿estudis ilerdencs, i els ulteriors trasllats del fons, un cop lleida en poder de les forces d¿ocupació franquistes, generí nombrosa documentació que també s¿aportí al treball, degudament contrastada. per totes aquestes raons vaig haver de recórrer a altres fonts, bibliogrí fiques i grí fiques, que ja apareixen ressenyades en cadascuna de les fitxes confeccionades. Vaig consultar els arxius de la ciutat, arxiu capitular de lleida, servei d¿arxiu i llegats de l¿institut d¿estudis ilerdencs (especialment el llegat tarragó) i, amb moltes dificultats, l¿arxiu diocesí . Vaig fer també les primeres prospeccions als arxius forans, especialment els de Madrid: l¿arxiu de la real academia de la historia i el del instituto de patrimonio histórico español, on vaig expurgar nombrosa documentació del període de la guerra civil; també vaig consultar l¿arxiu de la real academia de san fernando, per a la documentació referent a les comissions provincials de monuments. d¿ení§í que el bisbe francesc xavier ciuraneta ocupí , a finals de 1999, la mitra de lleida, s¿interessí per l¿afer de la reclamació de les obres d¿art per part del bisbat de barbastre-montsó. S¿assabentí de l¿existéncia de la meva tesina i constatí que en ella s¿aportaven valuoses proves que podien avalar les tesis de lleida respecte a la propietat de les obres. Una d¿aquestes proves era la data d¿ingrés, desconeguda per a moltes de les obres de la col·lecció diocesana. En la meva tesina es constatava que la majoria de les obres reclamades pel bisbat de barbastre-montsó havien ingressat durant el pontificat del bisbe meseguer. També consignava la forma d¿ingrés (permuta, compravenda, donació) de moltes altres i aclaria la procedéncia d¿algunes que, errí²niament s¿havien considerat d¿origen aragonés. el bisbe ciuraneta contactí immediatament amb el canonista dr. Eduard bajet i el seu equip jurídic, integrat pels professors josep casanova i santiago bueno; tot seguit em vaig incorporar a l¿equip i se¿m va encarregar continuar la investigació que s¿havia endegat amb la meva tesina. Tots plegats ens ví rem posar a treballar amb il·lusió per tal de demostrar fefaentment la propietat de les obres d¿art per part del bisbat de lleida. Per aquesta tasca el bisbat de lleida va comptar amb el suport incondicional de la comissió executiva del museu de lleida i des d¿aquí agraeixo al sr. Francesc vidal i al sr. Antoni llevot que en van ser presidents en diferents períodes i a l¿actual president, sr. Ferran rella, tot el suport i esforí§os esmerí§ats per aquesta comissió i els seus membres, així com la confianí§a que en mi varen dipositar. Per així², i per lleialtat institucional, perqué com a conservadora del museu de lleida em dec a la institució, he volgut dotar al museu de lleida amb aquesta tesi de les fonts necessí ries per al coneixement i la defensa de la col·lecció diocesana i de l¿entorn patrimonial en qué es va generar. D¿altra banda, la tasca documental que vaig dur a terme va permetre protocolitzar tota la documentació en escriptures públiques de propietat a favor del bisbat de lleida dels objectes en controvérsia. en aquesta tasca de continuació de la meva investigació vaig rastrejar diferents arxius forans: archivo central del instituto de patrimonio histórico español, instituto de historia y cultura militar, archivo general de la administració d¿alcalí d¿henares (Madrid), patrimonio nacional-archivo general de palacio de Madrid, archivo general militar de segí²via, biblioteca nacional, archivo general de simancas, arxiu de la junta de museus de catalunya, arxiu secret vaticí a ciutat del vaticí ….Tot i que aquests arxius van aportar nombroses dades d¿interés per a la histí²ria del museu diocesí de lleida, els documents més importants van aparéixer als arxius de la ciutat. En efecte, a l¿arxiu capitular de lleida se servava, amagat entre les visites pastorals, un dietari personal del bisbe meseguer que ha aportat nombroses dades per al coneixement de la col·lecció diocesana. Recentment he publicat la transcripció d¿aquest dietari, en col·laboració amb el dr. Isidre puig1. El treball a l¿arxiu diocesí de lleida doní finalment els seus fruits. Allí, aleshores sense cap mena de dificultat, hi vaig poder expurgar amb comoditat tots els documents que en aquesta tesi s¿aporten i que en són el leitmotiv, ja que el treball s¿ha fet sobre fonts documentals. Vaig expurgar tots els lligalls dels bisbes meseguer, ruano, miralles i irurita (en total més de 300 lligalls), a més dels llibres copiadors d¿oficis i decrets, llibres de comptes de secretaria i documentació diversa. Es tracta, bí sicament, de documentació epistolar consistent en les cartes trameses pels rectors de les parrí²quies al bisbe, cartes on es tracten diferents temes, entre els quals s¿hi troben, intercalades, les notícies patrimonials. He transcrit cadascun dels documents que contenen aquesta informació patrimonial i els presento ordenats seguint l¿estructura de la tesi. He creat expedients facticis, es a dir, he aplegat cí²pia i transcripció de documents procedents de vegades de diferents lligalls o de diferents fons i, sense perdre la referéncia documental d¿origen, els he unit en un expedient de nova creació amb l¿objectiu de facilitar-ne la presentació i la lectura. la tesi estí dotada d¿un ampli i variat fons documental. Aquest fons es distribueix en dos volums, volum ii i volum iii, en els quals s¿aplega la documentació, transcrita i reproduí¯da. El volum ii conté un primer apéndix documental que duu per títol l¿enunciat documents, númerats de l¿1 al 9, que són aquells textos capdals i d¿obligada referéncia al llarg d¿aquesta tesi. Després ve tota la documentació, bí sicament epistolar, relativa als bisbes de lleida, 1 berlabé. C., Puig, i., El dietari del bisbe josep meseguer i el museu diocesí de lleida, lleida, pagés editors 2009. josep meseguer i juan antonio ruano. Aquesta documentació epistolar continua al volum iii, aquest cop relativa als bisbes josep miralles i manuel irurita. Es presenten un total de 352 documents epistolars relatius als quatre bisbes esmentats, digitalitzats i transcrits, organitzats en expedients facticis, és a dir, conjunts de documents de diferents procedéncies, reunits per aquest efecte. Aquesta part documental que presenta el cara i creu de la moneda, reflecteix l¿época de formació i creixement del museu i l¿época de la dispersió del patrimoni de la dií²cesi, que tant i tant protegí el bisbe meseguer. hem cregut que calia aprofundir en la naixení§a i formació dels museus diocesans a partir de finals del segle xix, per emmarcar la creació del lleidatí , el segon més antic de la península, després del de vic. I calia pouar, i així ho he fet, en la figura de josep meseguer i costa, bisbe de lleida, un eclesií stic d¿alta volada intel·lectual, amant de l¿art i de la seva dií²cesi. val a dir que la meva estreta col·laboració amb l¿equip jurídic que ha dut a terme la defensa dels drets del bisbat de lleida en front de les pretensions del de barbastre-montsó, m¿ha permés penetrar a fons en tot el tema del litigi i els diferents decrets vaticans -que han arribat a qí¼estionar la recta actuació del bisbe meseguer- i situar-lo com un dels objectius d¿aquesta tesi doctoral. Així² no obstant, l¿estudi aprofondit de l¿entrallat jurídic subjacent no és ni vol ser l¿objectiu perseguit. El que es pretén és donar un sí²lid instrument de suport histí²ric deixant en un segon terme els aspectes jurídics. no he pretés fer la histí²ria de cada objecte que forma part del museu. Així² ja ho vaig fer per a la tesina de llicenciatura. Ara es pretén mostrar la seqí¼éncia lí²gica de la formació d¿una col·lecció i de la política patrimonial del bisbe meseguer, exercida des d¿aquella sensibilitat artística que el caracteritzí i que transformí , per l¿alquímia de la responsabilitat i la bona fe, les transaccions mercantils en actes d¿amor. aquesta tesi és la histí²ria d¿un projecte patrimonial, és l¿ideari d¿un bisbe i és el producte d¿anys de recerca i de molts esforí§os, en els que no he estat sola. per a la recerca documental he comptat amb l¿ajut i la col·laboració de elena lópez i d¿isidre puig, amics i companys entranyables. L¿accés als arxius m¿ha vingut de la mí del mateix bisbe monsenyor ciuraneta, a qui expresso el meu afecte i agraí¯ment, del vicari general joan-ramon ezquerra i del director del arxiu diocesí jacint cotonat i la seva col·laboradora, anna esteve. He comptat també amb l¿inestimable ajut de l¿equip de canonistes que ha dut a terme la defensa jurídica del bisbat de lleida, el dr. Eduard bajet, el dr. Santiago bueno i molt especialment el dr. Josep casanova. M¿he beneficiat de l¿ajuda de la dra. Lucía lahoz, del dr. José eugenio castañeda i també del personal técnic responsable de tots els arxius on he dut a terme la recerca. Expresso novament el meu agraí¯ment al dr. Francesc fité, director d¿aquesta tesi, que també va dirigir la meva tesina de llicenciatura i, finalment, al tutor dr. Jaume brufau per la seva disponibilitat al acceptar ser-ho.
Datos académicos de la tesis doctoral «El museu diocesa de lleida«
- Título de la tesis: El museu diocesa de lleida
- Autor: María Carmen Berlabe Jove
- Universidad: Abat oliba ceu
- Fecha de lectura de la tesis: 27/11/2009
Dirección y tribunal
- Director de la tesis
- Francesc Fité Llevot
- Tribunal
- Presidente del tribunal: José Luis Llaquet de entrambasaguas
- lucia Lahoz gutierrez (vocal)
- María laura Giordano (vocal)
- (vocal)