Tesis doctoral de Carlos Torrens Canovas
Estudis recents posen de manifest que la consolidació de les tuberositats en les hemiartroplí sties implantades per fractura de húmer proximal és el factor anatí²mic més determinant en el resultat funcional de les mateixes. En el acte quirúrgic, la manca de referéncies anatí²miques provocades per la propia fractura condiciona que la implantació aquestes prí²tesis sigui sovint imprecisa amb errors alí§ada. Els canvis en alí§ada de implant han estat avaluats sota el concepte de produir piní§ament en el cas augmentar alí§ada del component i de debilitar el braí§ de palanca del deltoides en el cas de disminuir alí§ada, no han estat perí² estudiats sota el concepte de que canvis en alí§ada implantació de la prí²tesi condicionen canvis en elongació dels tendons de la cí²fia rotadora, i per tant, canvis en les tensions de sutura de les tuberositats entre elles i amb la dií fisi, comprometent per tant la seva capacitat de consolidació. hipí²tesi de treball els canvis en alí§ada de implant no condicionen variacions en elongació dels muscles de la cí²fia rotadora que comportin canvis en les tensions de les sutures de les tuberositats a la dií fisi humeral. objectius 3.2.1 determinar quina és la tendéncia alí§ada en la implantació de les hemiartroplí sties per fractura. 3.2.2 analitzar quins són els resultats clínics funcionals de les hemiartroplí sties per fractura de húmer proximal segons alí§ada implantació. 3.2.3 analitzar quins són els canvis en les tensions entre les sutures de les tuberositats entre elles i amb la dií fisi humeral en canviar alí§ada de implant en un model estí tic. 3.2.4 analitzar quins son els canvis en les tensions entre les sutures de les tuberositats entre elles i amb la dií fisi humeral en canviar alí§ada de implant en un model diní mic. el treball sobre la influéncia de la alí§ada en les hemiartroplí sties per fractura del terí§ proximal de húmer es composa de tres estudis diferents. En primer lloc es va realitzar un estudi clínic sobre 25 pacients, un segon estudi anatí²mic, realitzat al departament anatomia de la universitat autí²noma de barcelona, en el qual sobre quatre preparacions anatí²miques es va collocar una hemiartroplí stia en diferents posicions alí§ada, i es van reproduir les sutures, sobre les quals es collocaren unes galgues que mesuraven la tensió que passava per les mateixes en aplicar una forí§a de tracció sobre els tendons del manegot de rotadors (forces de tracció constant a través un mecanisme de manovella). I un tercer estudi que es va realitzar al centre de recerca enginyeria biomédica de la universitat politécnica de catalunya, mitjaní§ant un robot dissenyat per a realitzar els moviments de espatlla sobre un fantomas al que se li colloca una hemiartroplí stia en diferents posicions alí§ada, i amb les mateixes galgues es mesura la tensió en les diferents sutures. els resultats clínics que hem obtingut en el nostre estudi concorden essencialment amb aquells descrits a la literatura. La hemiartroplí stia en el tractament de les fractures de húmer proximal constitueix un tractament efectiu per a prevenir el dolor. Globalment, el moviment en un alt nombre de casos queda molt reduí¯t, sobre tot elevació anterior, abducció i rotació externa. des de un punt de vista estí tic, que vindria a ésser representat per la situació de repí²s o de immobilització postoperatí²ria, les sutures realitzades entre les dues tuberositats i entre la tuberositat gran i la dií fisi son les que més a risc estan de trencar, i el seu trencament es el que més en risc posa la capacitat de consolidació de la tuberositat gran. En estudi diní mic, en analitzar les fases del moviment i els cicles, observem que globalment la sutura que en major nombre ocasions trenca és la que registra el sensor 3, és a dir, la que uneix la tuberositat gran amb la dií fisi, i la configuració en la que trenca en el 100% de casos és la baixa. conclusions sobre la hipí²tesi de treball o conclusions principals els canvis en alí§ada del component humeral en les hemiartroplí sties implantades per fractures complexes del húmer proximal condicionen variacions en les tensions de les sutures entre les tuberositats i entre les tuberositats i la dií fisi humeral. conclusions sobre els objectius o conclusions accessí²ries 8.2.1 en la implantació de les hemiartroplí sties per fractura del húmer proximal hi ha una tendéncia a implantar el component humeral en una situació més baixa, comportant un escurí§ament de la longitud total humeral. 8.2.2. Els resultats clínics funcionals de les hemiartroplí sties implantades per fractura del húmer proximal son pitjors al implantar la prí²tesi en una situació més baixa. 8.2.3. En un model estí tic, la sutura a més risc es la que uneix les tuberositats entre si, i el risc de ruptura es major al implantar la prí²tesi en una situació més baixa que la anatí²mica. 8.2.4. En un model diní mic es produeix al inici del moviment un fenomen encaix que difereix segons la alí§ada a la que ha implantat la prí²tesi i que comporta canvis en les tensions entre les sutures. 8.2.5. En les diferents fases del moviment (elevació anterior, rotació externa i rotació interna) les tensions entre les sutures varien de manera diferent segons alí§ada a la qual es deixa el component humeral.
Datos académicos de la tesis doctoral «Influéncia de l¿alÁ§ada protésica en la capacitat de consolidació de les tuberositats en les hemiartroplÁ sties per fractures de l¿húmer proximal«
- Título de la tesis: Influéncia de l¿alÁ§ada protésica en la capacitat de consolidació de les tuberositats en les hemiartroplÁ sties per fractures de l¿húmer proximal
- Autor: Carlos Torrens Canovas
- Universidad: Autónoma de barcelona
- Fecha de lectura de la tesis: 20/05/2009
Dirección y tribunal
- Director de la tesis
- Enrique Caceres Palou
- Tribunal
- Presidente del tribunal: Antonio Navarro quilis
- federico Portabella blavia (vocal)
- (vocal)
- (vocal)